O estilo de música e de dança forró é uma manifestação cultural típica da região Nordeste. Apreciada em todo o Brasil, foi disseminada pelo país através dos migrantes nordestinos que saíam de seu lugar de origem em busca de melhores condições de vida, principalmente na década de 1960 e 1970.
O forró tem como base instrumental a zabumba, o triângulo e a sanfona; é subdividido nos ritmos xote, baião e xaxado. Com o tempo também se incluiu outros instrumentos e características a esse tipo de música, o que gerou ainda o forró universitário e eletrônico, surgidos na década de 1990.
Como representantes do forró tradicional temos os artistas Dominguinhos, Luiz Gonzaga e Jackson do Pandeiro.
Al cajón el pots practicar seguint aquesta progressió del cop bàsic la més complicat.
Amb aquest play along que va a 100 bpm pots practicar la caixeta:
I si ho vols practicar amb batucada, els Tribo do Tambor en tenen uns quants de molt instructius si vols aprendre instrument per instrument:
I ara prova de tocar les parts de surdo i caixa a una velocitat supersònica amb un baiao dels Tio Macaco:
Desperta el dia a Bahia i sols
la remor serena de l’aigua que balla
parla quan la Caatinga calla. Surt el sol.
El foc a terra, el cafè de mitjó,
l’essència de la vida entre tu i jo,
del cançoner la primera cançó.
Canta suau.
El sol banya suaument el “sertão”,
del color del mango i la papaia.
Ve a acomiadar-se la canalla ens diuen, “txau”.
Que bon viatge i que marxem en pau,
entre somriures de curiositat,
jugant al riu, rentant-se el cap,
la senzillesa en la simplicitat.
Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.
El meu rellotge és el tic-tac del cel
i la guitarra és un camí de terra,
despullats entre dos mons en guerra. Sense fi.
Aigua de coco per fer-ne camí,
podem sentir la vida bategar,
en silenci hem après a escoltar.
Endavant, el riu verdeja les virtuts del camp,
que fa olor de jaca i “bananera”.
Sota la cabana un home amb solera,
un cop d’ull net i clar.
Barret de cuir i ganivet en mà
diu que anem a casa que ha sobrat menjar,
que plora si els amics se’n van.
No hi ha prou casa per un cor tan gran.
Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.
Odio les presses que van com van,
deixant roderes per fer-me gran,
no hi ha fronteres de sang.
Pedalant el present i el fang,
deixant enrere la veu cantant.
M’he refugiat en l’instant
atresorant pam a pam.
Una senyora sembra els seus encants,
grana de fajol i lluna plena.
Sóc un cargol amb la casa a l’esquena.
Ella ens diu que no,
no val la pena amb aquesta calor.
Parla d’un racó per fer-hi el niu,
somriu i diu que ens hi vol dur,
dormirem sota estrelles de “umbu”.
Não, não, não vou sofrer não,
o mundo não da certo mais
vou ajeitar o meu jeito.
Não, não, não vou sofrer mais não
o coração tem que sair do seu peito.
El tema està en A (acords) i va a 77 bpm. En negreta els fragments en què canten els dos.
Intro de bombo i guitarra A Bm F#m D/ A Bm F#m E (x2: 1a vegada instrumental i 2a vegada amb veu). Comença amb el baix a la 5a corda amb 0222, 2022, 4222, 0020
Estrofa Bm E A F#m D/ Bm E A F#m (x2). La darrera vegada és Bm E Bm D. El Bm pot ser 0202
Tornada A Bm7 D E A
Estrofa
Tornada
Pont
Estrofa
Tornada
Nosaltres la tocarem en C (per tocar el dibuix de la intro pots posar la celleta al 3r trast). Es pot acompanyar amb un surdo i cabassa.
Intro de bombo i guitarra C Dm Am F/ C Dm Am G
Estrofa Dm G C Am (F)/ Dm G C Am (x2). Darrera vegada Dm G Dm F G
Tornada C (Am) Dm7 F G C (x2)